Slangiba

South Uist, desde la punta sud de les Hebrides Exteriors pots agafar un ferry que et porta a Oban, main land. Allà varem fer cap en Marco i jo després de recórrer totes les Hebrides de nort a sud.
Tot fent autostop, un capellà protestant molt amable ens va dur fins un poblet gairebé fantasma. Arrivarem quan queia el dia. A la dreta el port, i a l'esquerre un gran hotel i quatre cases mal contades. Feia molt de fret, al març encara i neva allà.
Pensavem que el ferry marxava aquella mateixa nit, doncs així ho deia el timetable que teniem. No ens haviem fixat que aquell mateix dia canviavem d'estació. 21 de març. Els horaris també canviaven. El port estava desolat, la llum d'aquella aigua, pàlida, barrejada amb el baf de frustració que deixavem anar ens va pendre les últimes forces que teniem després d'unes setmanes de recorregut per les terres inòspites del nort d'escòcia. Haviem dormit en Black houses encara fetes dels Viquings, desplaçat a dit i passat molt de fret. El ferry no marxava fins l'endemà al matí. Sense diners per pagar l'habitació del meravellós hotel que guaitava l'oceà, vam decidir fer nit en un petit lavabo del port. No us pensessiu que era un lavabo pudent i petit! Hi caviem tots dos estirats de canto, tenia una estufeta i tot! I sobretot estava net. Varem estendre la lona i els sacs i ja ens disposavem a matar les hores a base de xerrar quan em vaig quedar sense tabac. Abans que em tanquessin vaig anar al bar, de l'hotel, l'únic del poble, a comprar el classic de Golden Virginia. Allà els pescadors es reunien a crits de cheers mate, o "slangiba" salud en gaelic. Estaven tots ben mamats i a l'entrar les mirades van caure sobre el foraster com l'oceà que duien dins els ulls. Directe a la barra. Mentre demanava al cambrer, un home desdentegat, rústic com n'he vist pocs, es va a posar a xerrar amb mi. Gairebé no l'entenia doncs parlava mitg gaelic mitg anglès. Al final li vaig acabar explicant el que ens havia passat i on pensavem passar la nit. D'una revolada va pendre l'abric i cap al bany! En Marco es va espantar quan l'home va picar a la porta dient que era policia. Cabró, anava ben mamat però m'havia dit que ens oferia casa seva i això era molt en aquells moments!
Varem plegar les nostres coses com vam poder i ferem cap a casa seva. Sa dona al sofà, encara amb el nen a la falda. Un altre marrec que voltava per allà. Ens vam presentar i ens van dir que podiem dormir allà mateix a la sala, davant la llar de foc.
Obriren una ampolla de bon wiskey escocès i començaren a fer-se porros d'un dels pitjors haxis que he probat mai. L'home ens va explicar que havia sortit de la presó feia uns anys i que es passava molt de temps a la mar pescant. Que quan tornava al poble eren dies de festa. La cosa s'anava caldejant entre la beguda i que no eren massa normals quan va arribar un senyor esprimatxat que feia cara de portar dues ampolles de més. La gresca continuava i en Marco i jo varem començar a entendre que no calia treure els sacs de dormir. En va vindre encara un altre, un noi jove que per com no parava de fer-se porros diria que tenia algún problema d'ansietat. Allò va ser un descontrol, de bojos. La gent queia pel terra, el marit es va pixar a sobre mentre dormia al sofà, un dels nens va baixar un parell de cops a veure que passava de tant soroll,... ja entrada la llum del matí en Marco i jo ens varem fer senyes per fotre el camp d'allí. Encara es massa d'hora deien ells! el ferry no marxa fins d'aquí un parell d'hores! Vam posar un pretext i per fi vam respirar aire fresc, gelat del port. Quina nit! Vam anar fins el lavabo, refugi incomparable de pau i serenitat. Vam triar la vorera del davant per treure el fogonet i preparar un arròs blanc que atemperà els cossos després de molts slangibas i vam deixar que arribés el ferry mentre el solet, fluix i pàlit del nort ens donava l'entrada a un bon dia.