Pels carrers de Bangkok

Doncs es gairebé com una nova experiencia passejar altre cop pels carrers de Bangkok. Ja fa dos mesos i mitg que som a Chiang Mai i puc dir que m'hi sento a casa. Conec les cares al mercat, els cafès habituals i els bars que ens agraden per a pendre una cerveseta,... però tornar a Bangkok ha estat com ser turista per accident.
Hi hem anat per a rebre en Cem i la Seda, els nostres amics de Turquía que arrivaven el cap de setmana. Ens hem allotjat a Kao San Road, centre del turisme motxiller. Rodejats de rossos alts, turistes cremats pel sol, motxilles, cerveses i tots els tòpics dels viatgers, que, de pas o per a quedar's-hi, sempre fem cap als mateixos llocs.
Si us he de dir la veritat, m'estimo més lo conegut, el turisme d'apoc a poc que faig a Chiang Mai. Les petites coneixences que esdevenen amistats. Els racóns on se sent el sabor original i caracteristic de Tailandia.
Tusístic o no, el cap de setmana ha estat genial. Tornar a veure en Cem m'ha fet molt feilç i veure'l tant bé i enamorat encara més! Ara deuen estar passejant encara pels carrers de Bangkok però de cara al cap de setmana els esperem a casa nostra, i llavors me'n encarrego jo de fer-los un tastet del que considero un turisme de qualitat.

Likya Yolu

 Avui vull recordar una de les millors experiencies de muntanya que he tingut mai. Va ser a turquia, al sud. La ruta s'anomena Likya yolu, la ruta dels Licis. Una antiga cultura que habitava les costes del sud, dominant part del comerç de la ruta de la seda i el mar mediterrani.

 El camí és ple d'antics poblats licis, grecs, romans i otomans. Antigues cisternes encara en ús faciliten l'aigua al llarg del camí. Trobem pastors i gent local amb la que fer un alto, potser un mos i tot. Penyassegats que cauen al mar. Boscos frondosos i d'altres no tant. Un paradís per passar-hi un mes, o més!

Songkran

Aquesta es una setmana boja, de festa i sobretot d'aigua al nort de Tailanadia. Se celebra la festa del Songkran, una setmana en la que tothom qui surt al carrer s'exposa a rebre cubells d'aigua pel damunt. Els nens disfruten amb les pistoles d'aigua, els joves colorejen l'aigua dels cubells per donar encara mes color i alegria als carrers. Els grans també hi participen, no us pensessiu! Però amb el que més bé s'ho passen, es a deixar completament xops els turistes! La sanya es nota, i a naltros no ens queda pas altra opció que acceptar-ho i riure. L'ajuntament omple els fossars de les muralles del casc antic i tothom s'hi pot banyar, per acabar de mullar-se, es clar!
Com a consequencia hi ha forces accidents de transit, les motos ballen foxtrot amb les onades dels cubells d'aigua i per si fos poc, de vegades els mes malintencionats hi posen cubets de gel per a refrescar millor, cosa que fa patinar tothom i de vegades provoca algun que altre malentes,...
Ahir era dissabte, se suposava que encara no havia començat el Songkran i amb la gabi varem anar a visitar la cova de Mae On, molt aprop de la zona d'escalada. El dia va ser preciós i ens ho varem passar molt bé, per tornar varem voler descobrir una ruta més local, passant per poblets i camps d'arros,... idilic i sense turisme. Pero,.... la gent ja estava de festa! i renoi si ho estava! erem tot una còrrua de motos pero sols naltros d'extranjers,... doncs la gent sols ens tirava aigua a naltros! mes de tres vegades mos deixaren xops! I els veies riure i senyalar-te amb el dit, des dels avis fins els mes xics,.... va ser fantastic tot i la tornada, molls i frets,...
Doncs això es Songkran, la festa de l'aigua, una tradició del nort de Tailandia que es remunta a temps molt antics.

nova etapa, aquest cop desde Tailandia

Ara ja fa molt de temps que no escric res. Em fa un xic de vergonya i no se massa com posar-'m-hi, però tinc ganes de transmetre, de plasmar.
En fi, la situació desde l'última entrada al blog a canviat força. Ara la cosa va de Tailandia. A Novembre del 2010 vaig afagar els tracalets i cap al sud est asiàtic! Després de girar per dos o tres mesos per Malaysia, Laos i finalment Tailandia, la xiqueta, va trovar feina en una petita ciutat del nort. Chiang Mai es una ciutat cuirosa. Per una banda hi ha unes muralles quadrades que tanquen literalment el casc antic. Ple de turistes, pubs nocturns, mercats als carrers i un munt de tuctucs amunt i aball. Per altra banda, fora de les muralles s'obre una ciutat jove, amb una universitat potent i molta joventut pels carrers. Hi ha una muntanya que domina la ciutat. Doi Suthep, la més alta de Tailandia. Naltros hem llogat la nostra caseta al peu d'aquesta muntanya, a la vora del verd dels boscos i força aprop de la zona universitaria. La companya treballa. Jo estudio i faig força el gandul, la veritat, però tinc l'oportunitat de fer contacte amb la gent local. Amics tailandesos amb els que se m'obre tot una cultura exòtica desde el nostre punt de vista però molt tolerant i amistosa. Potser en les properes entrades al blog explicaré cosetes d'aquí, diferències i potser coses de les que hauriem d'apendre. Com sigui, ja es un pas tornar a escriure al blog.

Canvien les tornes

Demà me'n torno cap a casa. Després de passar dues setmanetes fantàstiques a Barcelona, amb la familia i els amics. Sento que aquest curt temps ha estat d'allò més intens i interessant,... però també sento que casa meva, per ara, es a Istanbul, a la caravana, on encara m'hi queden moltes coses per apendre i descobrir. Això si, les vacances s'han acavat per a mi. Necessito fer alguna cosa de profit, si no es guanyar diners serà estudiar o quelcom que m'aporti alguna satisfacció personal. Ja veurem que surt i com aniràn aquests tres mesos següents, doncs fins nadal no tornaré a visitar als meus per terres catalanes.
Una de les coses que més m'han sorprés de tornar a casa és el fet d'entendre tot el que passa al meu voltant. Sentir les converses pel metro i entendre-les, a la taula del costat o en un bar ple de soroll. Es meravellós i alhora fa que no t'hagis d'esforçar gens. Trencar-te la closca i concentrar-te en el que et diuen en turc es un esforç, si, però es un esforç meravellós que t'estimula el cerbell fins al punt d'entrar dins la llengua, pensar d'una altra manera, sentir com una nova cultura, amb la seva propia manera de veure les coses se t'endu. I es que crec, vaja, n'estic segur, que així com les llengues son creades per la gent, també demostren la manera de pensar, de sentir i de viure d'aquells que la parlen. Així doncs trobem moltes diferencies entre les maneres d'expresar-se de la gent del nort i la gent del sud, i es que hi són! Si no observeu les societats, compareu i veureu com la lògica que s'utilitza al nort es completament diferent de la lògica que utilitzem al sud,... la manera de construïr noves paraules o de formar les frases canvia entre cultures tant com els comportaments de la gent als diferents països. Per això potser i per tantes altres coses em fascina tant apendre llengues, perquè crec que es la manera d'entendre la gent d'un lloc, més enllà de poder-hi parlar. El poder mirar les coses desde la base del seu pensament.
Ve doncs, suposo que la propera vegada us escriuré desde l'antiga Constantinopla, a tres carrers d'Aya Sofia i Mavi Cami. Una abraçada a tots aquells amb els que m'he pogut pendre un cafè o una cerveseta i a tots aquells que no he tingut temps de veure.

Taking it easy

Ya hace pues mas de un mes que empezamos este vıaje por turquıa, y la cosa sıgue, como no! Aunque ahora somos solo Cem y yo, es mas tranquılo, menos turısmo de noche y mas calma.

Hoy empıeza el ramadan. Por todos conocıdo, resulta muy ınteresante vıvır todos los pequenos y grandes detalles que conlleva.
Un ejemplo; hay un tıpo de pan especıal que solo se come en estas fechas, pide ekmek, pues resulta que la tradıcıon dıce que hay que comerlo todavıa calıente del horno y claro, todo el mundo come a la mısma hora en Ramadan, pues llevan todo el dıa ayunando! 7,45, hora de ınıcıo, hasta 5 mın antes la panaderıa tıene una cola de por lo menos treınta personas!,....
Ayer por la noche a las tres de la manana se oıan tambores en las calles de Amasra, llaman a la gente a comer. Por supuesto la abuela de mı amıgo se levanto para prepararse su comıda,....

Tras estas vacacıones de pequenos pueblos y calma en las montanas sera todo un reto volver a la gran babılonıa, Istanbul. Lo mas seguro en un par de semanas estaremos por allı,..... Esta vez la cosa va en serıo,... habra que buscar trabajo y por que no, seguır en la lınea profesıonal, mejorar y aprender en otro paıs es sıempre mas que valıdo! Veremos como va la cosa,...
De todos modos todavıa queda mucho por dısfrutar antes de volver!

De costa a costa

Me gustarıa explıcar como sıento este vıaje pero las palabras no salen. La experıencıa vıene sıendo genıal, descubrımos rıncones nuevos, llenos de hıstorıa, batallas, culturas,... La turquıa medıterranea es extremadamente bella, sı bıen bastante turıstıca y calurosa.
Hacer el camıno con amıgos, en una pequena caravana es,... como decırlo,.... raro y dıvertıdo a la vez, Los colegas son turcos, ası que muchos de los problemas lınguıstıcos y de supervıvencıa basıcos quedan resueltos sın esfuerzo. Por lo demas, hay rıncones donde quısıeramos quedarnos a vıvır! Ayer, por ejemplo cruzamos unas montanas precıosas!,... Cuando ya cası estabamos en la cıma hıcımos una paradıta y aprobechando la ocasıon monte las cuerdas para escalar un poquıto,... genıal, ımprovısado y bajo un bosque paradısıaco! Cuando no estamos en montana vamos por la costa, paramos donde nos parece o donde ellos saben que hay cosas que ver,... plan ıs no plan,... a menudo hacemos volar el kıte, cometa,... los nınos se asombran y vıenen a verlo,... creo que nosotrros somos mas nınos que ellos!