Pels carrers de Bangkok

Doncs es gairebé com una nova experiencia passejar altre cop pels carrers de Bangkok. Ja fa dos mesos i mitg que som a Chiang Mai i puc dir que m'hi sento a casa. Conec les cares al mercat, els cafès habituals i els bars que ens agraden per a pendre una cerveseta,... però tornar a Bangkok ha estat com ser turista per accident.
Hi hem anat per a rebre en Cem i la Seda, els nostres amics de Turquía que arrivaven el cap de setmana. Ens hem allotjat a Kao San Road, centre del turisme motxiller. Rodejats de rossos alts, turistes cremats pel sol, motxilles, cerveses i tots els tòpics dels viatgers, que, de pas o per a quedar's-hi, sempre fem cap als mateixos llocs.
Si us he de dir la veritat, m'estimo més lo conegut, el turisme d'apoc a poc que faig a Chiang Mai. Les petites coneixences que esdevenen amistats. Els racóns on se sent el sabor original i caracteristic de Tailandia.
Tusístic o no, el cap de setmana ha estat genial. Tornar a veure en Cem m'ha fet molt feilç i veure'l tant bé i enamorat encara més! Ara deuen estar passejant encara pels carrers de Bangkok però de cara al cap de setmana els esperem a casa nostra, i llavors me'n encarrego jo de fer-los un tastet del que considero un turisme de qualitat.

Likya Yolu

 Avui vull recordar una de les millors experiencies de muntanya que he tingut mai. Va ser a turquia, al sud. La ruta s'anomena Likya yolu, la ruta dels Licis. Una antiga cultura que habitava les costes del sud, dominant part del comerç de la ruta de la seda i el mar mediterrani.

 El camí és ple d'antics poblats licis, grecs, romans i otomans. Antigues cisternes encara en ús faciliten l'aigua al llarg del camí. Trobem pastors i gent local amb la que fer un alto, potser un mos i tot. Penyassegats que cauen al mar. Boscos frondosos i d'altres no tant. Un paradís per passar-hi un mes, o més!

Songkran

Aquesta es una setmana boja, de festa i sobretot d'aigua al nort de Tailanadia. Se celebra la festa del Songkran, una setmana en la que tothom qui surt al carrer s'exposa a rebre cubells d'aigua pel damunt. Els nens disfruten amb les pistoles d'aigua, els joves colorejen l'aigua dels cubells per donar encara mes color i alegria als carrers. Els grans també hi participen, no us pensessiu! Però amb el que més bé s'ho passen, es a deixar completament xops els turistes! La sanya es nota, i a naltros no ens queda pas altra opció que acceptar-ho i riure. L'ajuntament omple els fossars de les muralles del casc antic i tothom s'hi pot banyar, per acabar de mullar-se, es clar!
Com a consequencia hi ha forces accidents de transit, les motos ballen foxtrot amb les onades dels cubells d'aigua i per si fos poc, de vegades els mes malintencionats hi posen cubets de gel per a refrescar millor, cosa que fa patinar tothom i de vegades provoca algun que altre malentes,...
Ahir era dissabte, se suposava que encara no havia començat el Songkran i amb la gabi varem anar a visitar la cova de Mae On, molt aprop de la zona d'escalada. El dia va ser preciós i ens ho varem passar molt bé, per tornar varem voler descobrir una ruta més local, passant per poblets i camps d'arros,... idilic i sense turisme. Pero,.... la gent ja estava de festa! i renoi si ho estava! erem tot una còrrua de motos pero sols naltros d'extranjers,... doncs la gent sols ens tirava aigua a naltros! mes de tres vegades mos deixaren xops! I els veies riure i senyalar-te amb el dit, des dels avis fins els mes xics,.... va ser fantastic tot i la tornada, molls i frets,...
Doncs això es Songkran, la festa de l'aigua, una tradició del nort de Tailandia que es remunta a temps molt antics.

nova etapa, aquest cop desde Tailandia

Ara ja fa molt de temps que no escric res. Em fa un xic de vergonya i no se massa com posar-'m-hi, però tinc ganes de transmetre, de plasmar.
En fi, la situació desde l'última entrada al blog a canviat força. Ara la cosa va de Tailandia. A Novembre del 2010 vaig afagar els tracalets i cap al sud est asiàtic! Després de girar per dos o tres mesos per Malaysia, Laos i finalment Tailandia, la xiqueta, va trovar feina en una petita ciutat del nort. Chiang Mai es una ciutat cuirosa. Per una banda hi ha unes muralles quadrades que tanquen literalment el casc antic. Ple de turistes, pubs nocturns, mercats als carrers i un munt de tuctucs amunt i aball. Per altra banda, fora de les muralles s'obre una ciutat jove, amb una universitat potent i molta joventut pels carrers. Hi ha una muntanya que domina la ciutat. Doi Suthep, la més alta de Tailandia. Naltros hem llogat la nostra caseta al peu d'aquesta muntanya, a la vora del verd dels boscos i força aprop de la zona universitaria. La companya treballa. Jo estudio i faig força el gandul, la veritat, però tinc l'oportunitat de fer contacte amb la gent local. Amics tailandesos amb els que se m'obre tot una cultura exòtica desde el nostre punt de vista però molt tolerant i amistosa. Potser en les properes entrades al blog explicaré cosetes d'aquí, diferències i potser coses de les que hauriem d'apendre. Com sigui, ja es un pas tornar a escriure al blog.