Canvien les tornes

Demà me'n torno cap a casa. Després de passar dues setmanetes fantàstiques a Barcelona, amb la familia i els amics. Sento que aquest curt temps ha estat d'allò més intens i interessant,... però també sento que casa meva, per ara, es a Istanbul, a la caravana, on encara m'hi queden moltes coses per apendre i descobrir. Això si, les vacances s'han acavat per a mi. Necessito fer alguna cosa de profit, si no es guanyar diners serà estudiar o quelcom que m'aporti alguna satisfacció personal. Ja veurem que surt i com aniràn aquests tres mesos següents, doncs fins nadal no tornaré a visitar als meus per terres catalanes.
Una de les coses que més m'han sorprés de tornar a casa és el fet d'entendre tot el que passa al meu voltant. Sentir les converses pel metro i entendre-les, a la taula del costat o en un bar ple de soroll. Es meravellós i alhora fa que no t'hagis d'esforçar gens. Trencar-te la closca i concentrar-te en el que et diuen en turc es un esforç, si, però es un esforç meravellós que t'estimula el cerbell fins al punt d'entrar dins la llengua, pensar d'una altra manera, sentir com una nova cultura, amb la seva propia manera de veure les coses se t'endu. I es que crec, vaja, n'estic segur, que així com les llengues son creades per la gent, també demostren la manera de pensar, de sentir i de viure d'aquells que la parlen. Així doncs trobem moltes diferencies entre les maneres d'expresar-se de la gent del nort i la gent del sud, i es que hi són! Si no observeu les societats, compareu i veureu com la lògica que s'utilitza al nort es completament diferent de la lògica que utilitzem al sud,... la manera de construïr noves paraules o de formar les frases canvia entre cultures tant com els comportaments de la gent als diferents països. Per això potser i per tantes altres coses em fascina tant apendre llengues, perquè crec que es la manera d'entendre la gent d'un lloc, més enllà de poder-hi parlar. El poder mirar les coses desde la base del seu pensament.
Ve doncs, suposo que la propera vegada us escriuré desde l'antiga Constantinopla, a tres carrers d'Aya Sofia i Mavi Cami. Una abraçada a tots aquells amb els que m'he pogut pendre un cafè o una cerveseta i a tots aquells que no he tingut temps de veure.